Diagnòstic

El diagnòstic de l'epilèpsia i crisis epilèptiques és clínic. Amb l'ajuda de proves complementàries podrem aconseguir un diagnòstic precís del tipus de crisi que permetrà determinar la síndrome epilèptica i escollir el millor tractament.

Davant d'una crisi epilèptica no provocada, el pacient haurà d'acudir al neuròleg. Aquest revisarà la seva història clínica que permetrà detectar antecedents familiars amb epilèpsia, dany perinatal, convulsions febrils o qualsevol altra malaltia neurològica.

És fonamental poder obtenir una descripció detallada del tipus de crisi epilèptica. Per a això serà necessari que el pacient acudeixi acompanyat d'algun testimoni de la crisi per poder obtenir tota la informació possible.

Després de la visita, el diagnòstic es complementarà amb proves diagnòstiques per ajudar a detectar l'origen de la crisi. Entre les proves diagnòstiques més comunes destaquen l'electroencefalograma (EEG) i la ressonància magnètica cerebral per determinar el tipus d'epilèpsia i síndrome d'epilèpsia (conjunt de signes i símptomes específics que ens permetran obtenir informació sobre el futur de l'epilèpsia i els tractaments més adequats).

Amb l'electroencefalograma s'obtindrà un registre de l'activitat elèctrica cerebral i la ressonància magnètica cerebral serà útil per veure l'estructura del cervell i poder detectar la presència de tumors, cicatrius, quists o malformacions cerebrals.

En cas de dubte en el diagnòstic de l'epilèpsia, caldrà augmentar la sensibilitat de l'EEG amb la realització d'un EEG de son i Vídeo-EEG, amb què es podran estudiar les crisis gravades en vídeo. Aquesta última prova requerirà ingrés hospitalari.

Si després d'un any de tractament farmacològic, la persona amb epilèpsia continua tenint convulsions, molt probablement sigui fàrmac resistent i se li recomani intervenció quirúrgica.

 

Tipus de proves diagnòstiques

1) Tomografia Axial Computeritzada (TAC) cerebral

Procediment que utilitza els raigs X per crear imatges del cap, incloent el crani i el cervell. En lloc d'obtenir una imatge com la radiografia convencional, el TAC obté múltiples imatges degut a una rotació al voltant del cap.

 

2) Ressonància Magnètica (RN) Cerebral

Examen que utilitza imants i ones de ràdio potents per crear imatges del cervell i dels teixits nerviosos. A diferència del TAC cerebral, no utilitza radiació.

           

 

3) Electroencefalograma (EEG)

Examen que s'utilitza per mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Es fa amb una màquina que proporciona els senyals elèctrics que arriben des de les cèl·lules del cervell a través d'uns discs metàl·lics plans (elèctrodes) que es col·loquen en el cap. La durada de la majoria dels EEC és de mitja hora o una hora.

    

 

4) Vídeo electroencefalograma (VEEG)

Examen que s'utilitza per registrar l'activitat elèctrica del cervell i gravació en vídeo simultani que permet visualitzar simultàniament el que li està passant al pacient. Diríem que és un tipus de electroencefalograma (EEG) però més sofisticat.

La durada de l'estudi és superior a la d'un EEG. Pot tardar de 12 a 24 hores o fins i tot dies.

 

Prevenció

En general, no hi ha una prevenció coneguda per l'epilèpsia. Però sí que es poden seguir unes pautes que poden ajudar a prevenir l'aparició d'aquesta malaltia:

  • Reduir el risc de traumatisme: utilitzar cascos durant activitats de risc laboral o d'oci, fer un bon ús dels cinturons de seguretat i posar els nens en seients adequats per a cotxes.
  • Cures prenatals: evitar tenir la tensió alta i agafar infeccions durant l'embaràs poden prevenir danys cerebrals durant el desenvolupament del nadó que condueixin a una posterior epilèpsia.
  • Malalties cardiovasculars: tenir la tensió alta i agafar infeccions poden afectar el cervell durant la maduresa i la vellesa. L'epilèpsia es manifesta cada vegada més freqüent en edats tardanes Està augmentant molt en la gent gran.