A l’Epilepsia Russi Institut som experts en els diferents tractaments del Síndrome de West, si vol concertar una visita amb el nostre equip mèdic, no dubti en contactar amb nosaltres.

 

Epilepsia infantil: Síndrome de West

Síndrome de l'epilèpsia infantil que es manifesta per crisis tipus espasmes infantils fins l'1 o 2 anys d'edat. La incidència d'aquesta síndrome és petita, afecta a 1 de 4000-6000 nascuts vius. Es dóna més en nens que en nenes.

Deu el seu nom a William James West, metge anglès que la va descobrir en el seu propi fill l’any 1841. Després de diversos mesos d'observació i tractament, es va adonar que era incapaç de frenar aquestes peculiars convulsions que tenia el nen. Desesperat, en veure que no podia curar-lo, va decidir enviar una carta d'auxili a «The Lancet», revista britànica líder mundial de publicacions de medicina general i especialitzada en Oncologia i Neurologia i Malalties Infeccioses.

La Síndrome de West és una malaltia fàcil de diagnosticar per l'edat en què apareix i el tipus d'espasmes.

 

 

Símptomes

• Espasmes infantils: es caracteritza per la inclinació cap endavant amb els braços i les cames rígides i solen aparèixer en sèries repetides. En el cas dels nadons, poden arquejar l'esquena ocreuar els braços sobre el cos com si s'estiguessin abraçant. Aquests espasmes duren uns pocs segons i alguns nadons poden tenir dotzenes d'aquests espasmes en un dia. Solen ocórrer amb més freqüència després que el nadó es desperta al matí o després d'una migdiada.

• Hipsarrítmia: successió ininterrompuda d'ones lentes i de puntes de gran amplitud en un electroencefalograma (EEG).

• Retard mental o regressió psicomotora.

 

 

 

Tractament

El millor tractament consisteix principalment en disminuir les convulsions amb la dependència mínima necessària de medicament.

Per començar, el primer fàrmac d'elecció és la vigabatrina (el seu ús requereix un control periòdic de la retina per possible atròfia del nervi òptic). Com a alternativa a aquest fàrmac, hi ha altres medicaments epilèptics infantils. No obstant això, la majoria dels pacients evoluciona amb una epilèpsia posterior i són casos difícils de tractar.